Quan una AMPA em demana una xerrada sento una emoció especial. Els nostres fills són molt importants i qualsevol ajuda que els hi puguem donar és poca. El món que es trobaran és molt diferent al nostre, de fet, al ritme que cursen els esdeveniments, molt possiblement siguem incapaços de preveure amb quin món es trobaran.
Quan uns pares i mares decideixen dedicar el seu temps lliure, el seu escàs temps lliure, a enriquir les opcions que tindran els seus fills, tenen tot el meu respecte.
Si a més a més, com en el cas de la xerrada de Valldoreix, no queda ni una sola cadira buida a la sala de les nou del vespre fins a les onze, moment en el que es va obrir el torn de preguntes, la meva admiració per la implicació d’aquests pares es total. Finalment vàrem donar per tancada la xerrada a les 23:30 una mica a contracor, però ja no podíem seguir tenint l’escola oberta.
Estimats pares de Valldoreix, teniu el meu reconeixement, el meu respecte i el meu amor per la implicació que mostreu en l’educació dels vostres fills. Ah, una cosa més, pels dubtes que es van quedar pendents, no oblideu que podeu fer-me’ls arribar a tomas@tomasnavarro.es
Comparto una interesante entrevista centrada en la educación de nuestros hijos. En ella hemos repasado el papel que tiene la fortaleza emocional a lo largo de la infancia y de la adolescencia. Siempre he pensado que los niños tendrían que venir con un manual bajo el brazo en vez de con un pan.
Esta mañana ha amanecido un magnífico dia de otoño en La Cerdanya, así que hemos decidido dar un agradable paseo dominical en familia.
